JANA REDORTA
PROVOKE
Ens situem a Japó, a l’època dels 50. En aquells temps Japó havia patit els bombardejos atòmics d’Hiroshima i Nagasaki (1945) i va ser aquest fet el el que va culminar amb la segona guerra mundial. En conseqüència va tenir lloc la Industrialització Japonesa a més d’un sentiment d’histèria col·lectiva. Japó era una nació derruida en procés de reconstrucció.
Eren moments molt importants pel que fa a la fotografia japonesa; a causa d’aquesta transformació social els fotògrafs i artistes, cap al 1957, buscaven una nova manera d’expressar visualment les angoixes i reptes als que s’enfrontaven.
Va ser llavors quan el corrent fotogràfic PROVOKE (プロヴォーク Purovōku) va aparèixer. Va ser fundat al 1968 pels fotògrafs Yutaka Takanashi i Takuma Nakahira, i altres com Takahiko Okada i Koji Taki. Aquest el descriu com: “思想のための挑発的資料” que es tradueix com: “material provocatiu per a pensar”.
És un estil contrastat amb ombres profundes empastades, que utilitza un enquadrament irregular, amb geometries caigudes, poca quantitat de gra fotogràfic i que representa escenes quotidianes d’estil urbà.
Are, Bure, Bokeh’, traduït: granulada, borrosa i desenfocada. Un estil aparentment improvisat, fora de tota mena de patrons lògics. Composicions desequilibrades amb les que aconsegueixen recrear una estètica determinada.
Es van publicar un total de tres numeros de la revista PROVOKE, més un llibre (Thoughts on photography and language) que correspon al quart i cinquè volum. Tot i així aquest corrent va causar grans sensacions i una gran influència que a dia d’avui segueix existint.
_jfif.jpg)
_jfif.jpg)
A partir d'aquesta informació vam estar estudiant els trets de les revistes per a crear el nostre propi cartell. Haviem de tenir en compte la gama cromàtica, la composició de les imatges i del text, dels elements gràfics, i la tipografia utilitzada.
Vam utilitzar fotos extretes pròpiament de la revista per a representar el corrent fotogràfic i com a fons del cartell. La gama cromàtica també va ser seguint les pautes de la revista original amb colors blancs, negres, grisos i detalls vermells. Per altre banda, vam col·locar lletres japoneses per a transmetre la sensació de les fotografríes i situar aquest corrent. Aquest n'és el resultat.
tríptic fotogràfic
He de dir que en aquests apartat va un procès artístic i sense gaire pautes. Sí que teniem pensat el que voliem transmetre i com, però les fotografies van sorgir a partir de proves i proves i l'idea principal va ser totalment diferent a la resultant. Breument, voliem que les nostres fotografies d'haderessin a l'estètica del provoke i que, a més de tenir la seva atractivitat per si soles, tinguessin un sentit en conjunt. L'estètica del provoke es resumeix en un estil contrastat amb ombres profundes empastades, un enquadrament deixat anar, geometries caigudes, amb poc gra fotogràfic i on representaven escenes quotidianes d’estil urbà. Podriem dir que les fotografies es resisteixen a la nostra comprensió visual, amb aquests angles desconcertants, difuminats i linees cinètiques que emmarquen la foscor i on l'important ja no és la bellesa, sinó el missatge. “La fotografía de Provoke es una fotografía vivencial, un documento de un movimiento, de ahí que sea borrosa y desenfocada” Mitjançant aquestes fotografies voliem transmetre l'energia i l’atmòsfera dels carrers, persones i paisatges de Japó en el que vivíen.
Amb aquesta foto hem volgut representar el moviment, aquesta etapa de canvis en la fotografia japonesa. La societat que havia sigut derruïda i estava en procés de reconstrucció. Hem optat per una llarga exposició, posteriorment en l'edició un filtre en blanc i negre i perfeccionant amb alguns retocs.
En aquesta imatge hi podem observar el rostre d'una persona en pla picat. Mitjançant aquesta volem expressar el sentiment de l'angoixa i l'histèria col·lectiva que envaïa la societat Japonesa després dels bombardejos d'Hiroshima i les conseqüències que va tenir la guerra.
Amb aquesta fotografia hem volgut representar el moment en que apareix l'industralització japonesa, amb aquest arbre solitari i al fons el paisatge de ciutat que poc a poc anirà apoderant-se de la natura.